dissabte, 25 de setembre del 2010
No ens mereixem els polítics que tenim
Els catalans no ens mereixem els ""polítics"" que hem tingut fins ara, que han demostrat que només els interessa la seva sort personal i/o la del seu partit, sacrificant sense manies ni vergonyes aquest país, i el que és més greu, el futur d'aquest país. Davant dels gravissims problemes amb que ens trobem que només poden empitjorar si tot continua igual, tots els polítics que hem tingut fins ara no han reaccionat. No han reaccionat tampoc davant de la immensa manifestació del 10 de juliol demanant a crits la independència. Ni tampoc ho van fer per l'esquarterament de l'estatut. No han reaccionat, no reaccionen, no tenen capacitat de reacció, no volen reaccionar perquè tal com estan les coses a ells, no al país, només a ells, ja els hi està bé? Representants del seu país, que no van més enllà del discurs parlamentari i el discurs als mitjans, per entabanar la gent. Però ara SOLIDARITAT sí que ens ofereix una sortida per posar les coses al seu lloc, perquè és molt urgent pel país un canvi a fons, si no el que ens espera és un empobriment progressiu que ens acostarà a la ruïna en molt poc temps. Per primera vegada un antic sentiment de gran frustració política se'm transforma en esperança quan veig que estan sobre la taula els principals problemes, que haurien de ser resolts el més aviat possible, que a més estan molt ben estudiats i detectats.Tot plegat fa que em senti vinculada a aquest projecte, en el que crec i que tant necessitem. D'aquí el meu compromís en aquesta lluita que hem d'encarar, que serà dura i problablement llarga, però ho hem de fer perquè ens hi juguem el nostre futur, l'únic futur que hem de tenir, el que nosaltres vulguem, no el que ens imposin, no el que ens redueix, no el que ens difama i ridiculitza, no el que ens fa servir amb menyspreu, no al que ens explota i ens extorsiona. No a aquell futur que un poble depredador ha pensat per un altre que ni ho és ni ho ha volgut ser.
divendres, 24 de setembre del 2010
CATALANISME POLÍTIC AL LÍMIT
Solidaritat Catalana defensa que davant la situació 'límit' en què es troba el país, la independència és l'únic projecte polític possible per a avançar. Uriel Bertran ha denunciat que 'el catalanisme polític es troba en crisi' ja que els partits que en formen part es troben també en situació 'límit'. Després d'haver denunciat la inviabilitat dels projectes de recuperació de l'Estatut per part del PSC, el referèndum sobre la independència que planteja ERC, el concert econòmic de CiU o el federalisme que defensa ICV, Bertran els ha preguntat com pensen aconseguir els dos terços del Congrés espanyol que calen per modificar la Constitució espanyola i tirar els seus projectes endavant si no han estat capaços d'assolir el suport del Congrés a l'Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya. En aquest context ha defensat que és possible aconseguir 68 diputats al Parlament a favor d'articular un Estat propi que tindrien 'la legitimitat i la responsabilitat' d'impulsar-ho. 'Deixem de traslladar a la ciutadania la responsabilitat de tot allò que els polítics no s'atreveixen a fer', ha conclòs.
No 'fer el joc a un Parlament de fireta'
Per la seva part, Alfons López Tena ha explicat quina és l'acció política que Solidaritat preveu impulsar des de l'oposició en cas que no aconsegueixi articular aquesta majoria per la independència. Segons Tena, l'objectiu serà posar de manifest la manca de poder de decisió del Parlament de Catalunya. Així seguiran l'estratègia de proposar lleis al Parlament per desplegar 'tot allò que els partits declaren que es pot fer dins de la Constitució'.
En el document, que ha estat elaborat per una comissió encapçalada pel professor de Dret Constitucional Héctor López Bofill, també s'hi explica el posicionament polític de Solidaritat Catalana respecte infraestructures conflictives com la MAT o el Quart Cinturó, o la ubicació del cementiri nuclear. En aquestes qüestions explícitament, i en la resta d'àmbits, Solidaritat manifesta que s'oposarà a totes les decisions que es prenguin 'unilateralment' des del govern espanyol i a les que estiguin en contra dels interessos dels catalans i del territori. En aquest sentit Joan Laporta ha instat els catalans a 'no fer més el joc a aquest Parlament de fireta quan qui realment decideix es el govern espanyol'.
Solidaritat Catalana defensa que davant la situació 'límit' en què es troba el país, la independència és l'únic projecte polític possible per a avançar. Uriel Bertran ha denunciat que 'el catalanisme polític es troba en crisi' ja que els partits que en formen part es troben també en situació 'límit'. Després d'haver denunciat la inviabilitat dels projectes de recuperació de l'Estatut per part del PSC, el referèndum sobre la independència que planteja ERC, el concert econòmic de CiU o el federalisme que defensa ICV, Bertran els ha preguntat com pensen aconseguir els dos terços del Congrés espanyol que calen per modificar la Constitució espanyola i tirar els seus projectes endavant si no han estat capaços d'assolir el suport del Congrés a l'Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya. En aquest context ha defensat que és possible aconseguir 68 diputats al Parlament a favor d'articular un Estat propi que tindrien 'la legitimitat i la responsabilitat' d'impulsar-ho. 'Deixem de traslladar a la ciutadania la responsabilitat de tot allò que els polítics no s'atreveixen a fer', ha conclòs.
No 'fer el joc a un Parlament de fireta'
Per la seva part, Alfons López Tena ha explicat quina és l'acció política que Solidaritat preveu impulsar des de l'oposició en cas que no aconsegueixi articular aquesta majoria per la independència. Segons Tena, l'objectiu serà posar de manifest la manca de poder de decisió del Parlament de Catalunya. Així seguiran l'estratègia de proposar lleis al Parlament per desplegar 'tot allò que els partits declaren que es pot fer dins de la Constitució'.
En el document, que ha estat elaborat per una comissió encapçalada pel professor de Dret Constitucional Héctor López Bofill, també s'hi explica el posicionament polític de Solidaritat Catalana respecte infraestructures conflictives com la MAT o el Quart Cinturó, o la ubicació del cementiri nuclear. En aquestes qüestions explícitament, i en la resta d'àmbits, Solidaritat manifesta que s'oposarà a totes les decisions que es prenguin 'unilateralment' des del govern espanyol i a les que estiguin en contra dels interessos dels catalans i del territori. En aquest sentit Joan Laporta ha instat els catalans a 'no fer més el joc a aquest Parlament de fireta quan qui realment decideix es el govern espanyol'.
dimarts, 21 de setembre del 2010
SOLIDARITAT AMB CONSCIÈNCIA d'Eudald Carbonell
5 Jul, 2010
Publicat per eudaldc 13:40 | Permalink Enllaç permanent | Comments Comentaris (1) | Trackback Retroenllaços (0) |
La crisi continua i tota una sèrie d’humans tindran poca possibilitat de trobar treball en el transcurs dels pròxims anys. Fa poc llegia un article sobre el futur de l’economia d’Espanya. Es parlava de que la recuperació econòmica serà un fet al 2011, però que l’índex d’atur serà gran durant molts anys.
Com és possible que l’economia millori però no ho faci per als congèneres d’espècie que estan sense feina? Ara se sent molt expressions com hem viscut per sobre de la nostra capacitat, això ja es veia venir que no duraria... Bé, tots som responsables d’aquesta irresponsabilitat. Aquella situació fictícia ha acabat amb més de quatre milions de parats i la mala notícia és que no es pot regenerar una economia que pugui capturar aquest parats i dóna’ls-hi feina a curt i mig termini.
Ara la mala noticia és que la manca de planificació econòmica i social ens porta a colls d’ampolla que ens perjudiquen a la majoria, però deixen de banda socialment a milions de persones que no tenen opció a viure amb dignitat.
La recerca de guanys capitalistes ràpids, l’explotació encoberta de contingents d’aquí i de fora d’aquí, la manca de principis dels gestors, tan polítics com administratius, i la falta de mobilització social ens ha conduït on estem. L’absència d’un comportament responsable ha portat a la misèria a milions de persones. Famílies senceres es troben a les portes de grans necessitats, algunes fins i tot no poden ni menjar.
L’Estat és incapaç d’adoptar mesures alternatives per a anar cap a la construcció d’un altre sistema i no ha influït per provocar la transformació. Han faltat idees i valentia pel gir social i econòmic del país. El subsidi serveix per a una conjuntura, però no és una fórmula perquè la gent visqui malament tota la vida.
La nostra pròpia crisi evolutiva ens porta aquesta desorientació. L’economia ha d’ estar al servei de les persones i els qui governen, tant políticament com econòmicament, s’han de posar al servei de l’espècie, si no volem que les coses empitjorin més.
S’ha de tenir esperança amb la nostra pròpia humanitat, però alhora cal canviar les nostres conductes. Hem de pensar en les transformacions del present per poder deixar a les nostres cries el principi d’un futur millor en funcionament. Cal que la solidaritat no consisteixi només en pagar impostos, que és molt important, sinó que sigui un exemple de consciència d’espècie que millori el nostre comportament. En el sistema capitalista, tot aquest procés és impossible de dur-lo a terme.
Publicat per eudaldc 13:40 | Permalink Enllaç permanent | Comments Comentaris (1) | Trackback Retroenllaços (0) |
La crisi continua i tota una sèrie d’humans tindran poca possibilitat de trobar treball en el transcurs dels pròxims anys. Fa poc llegia un article sobre el futur de l’economia d’Espanya. Es parlava de que la recuperació econòmica serà un fet al 2011, però que l’índex d’atur serà gran durant molts anys.
Com és possible que l’economia millori però no ho faci per als congèneres d’espècie que estan sense feina? Ara se sent molt expressions com hem viscut per sobre de la nostra capacitat, això ja es veia venir que no duraria... Bé, tots som responsables d’aquesta irresponsabilitat. Aquella situació fictícia ha acabat amb més de quatre milions de parats i la mala notícia és que no es pot regenerar una economia que pugui capturar aquest parats i dóna’ls-hi feina a curt i mig termini.
Ara la mala noticia és que la manca de planificació econòmica i social ens porta a colls d’ampolla que ens perjudiquen a la majoria, però deixen de banda socialment a milions de persones que no tenen opció a viure amb dignitat.
La recerca de guanys capitalistes ràpids, l’explotació encoberta de contingents d’aquí i de fora d’aquí, la manca de principis dels gestors, tan polítics com administratius, i la falta de mobilització social ens ha conduït on estem. L’absència d’un comportament responsable ha portat a la misèria a milions de persones. Famílies senceres es troben a les portes de grans necessitats, algunes fins i tot no poden ni menjar.
L’Estat és incapaç d’adoptar mesures alternatives per a anar cap a la construcció d’un altre sistema i no ha influït per provocar la transformació. Han faltat idees i valentia pel gir social i econòmic del país. El subsidi serveix per a una conjuntura, però no és una fórmula perquè la gent visqui malament tota la vida.
La nostra pròpia crisi evolutiva ens porta aquesta desorientació. L’economia ha d’ estar al servei de les persones i els qui governen, tant políticament com econòmicament, s’han de posar al servei de l’espècie, si no volem que les coses empitjorin més.
S’ha de tenir esperança amb la nostra pròpia humanitat, però alhora cal canviar les nostres conductes. Hem de pensar en les transformacions del present per poder deixar a les nostres cries el principi d’un futur millor en funcionament. Cal que la solidaritat no consisteixi només en pagar impostos, que és molt important, sinó que sigui un exemple de consciència d’espècie que millori el nostre comportament. En el sistema capitalista, tot aquest procés és impossible de dur-lo a terme.
CORPORATIVISME d'Eudalt Carbonell
Corporativisme
Publicat per eudaldc 18:28 | Permalink Enllaç permanent | Comments Comentaris (2) | Articles Mundo
Feia temps que volia parlar d’aquesta patologia que ha envaït la societat fent-la cada vegada més cega i fragmentada: el corporativisme. Els interessos que abans havien estat de classe, ara moltes vegades es transformen es estratègies petites de sectors molt concrets de població que treballen en una determinada empresa o corporació, sense visió universal.
Ara ens adonem que els interessos econòmics de una minoria de corporacions de la construcció, energies, alimentació, química, metal·lúrgia, farmacèutica, informàtica etc, són les que, a través del capital financer, manen que cal fer als governs.
La base, els treballadors, els sectors populars i classes mitjanes estem atrapades en aquesta dinàmica diabòlica. És un cercle viciós que en comptes de combatre’l, units i unificats, ho fem per sectors i de manera corporativa, i moltes vegades a través de sindicats.
Amb la fragmentació, aquestes minories que controlen el poder poden articular els seus processos d’acumulació, utilitzant-lo contra les majories socials poc organitzades que no fan res.
La manca de consciència de classe, però també d’espècie, ens fa fràgils davant de les minories que manipulen la realitat fent-nos sentir alienats dels processos bàsics d’acumulació d’informació i coneixement, per tal de donar respostes coherents a les situacions estructurals que ens venen donades per aquest sistema injust.
La fragmentació i el corporativisme s’instal·la en la societat de manera que les visions holístiques acaben essent idealismes i no serveixen per transformar la realitat en benefici de tots els humans. Ens cal un missatge coherent, d’esperança, que ens acosti a tots a una visió planetària, des de la base social i no des de l’arbitrarietat d’estats i corporacions.
És quelcom que hem de fer des de la societat civil i utilitzant les xarxes de coneixement i d’acció que la revolució científica i tècnica ens ha posat a la nostra disposició, ja que la seva socialització ens ha donat la possibilitat d’estar informats i comunicats de manera permanent. Hem d’aprofitar aquests mitjans per fer-ne circular les nostres idees.
Com és que no hem tinguem prou amb al que en altres moments ens sobrava per a l’organització contra la injustícia? Com és que havent abastat més coneixement, més cultura, no estem construint una manera més equilibrada i justa de viure i de deixar viure? Està clar que cal revisar què fem, i treballar conscientment per tal de dirigir-nos al nostre objectiu planetari i d’espècie, no només de classe.
Aquest article va ser publicat per primer cop al diari El Mundo el juny de 2010
Publicat per eudaldc 18:28 | Permalink Enllaç permanent | Comments Comentaris (2) | Articles Mundo
Feia temps que volia parlar d’aquesta patologia que ha envaït la societat fent-la cada vegada més cega i fragmentada: el corporativisme. Els interessos que abans havien estat de classe, ara moltes vegades es transformen es estratègies petites de sectors molt concrets de població que treballen en una determinada empresa o corporació, sense visió universal.
Ara ens adonem que els interessos econòmics de una minoria de corporacions de la construcció, energies, alimentació, química, metal·lúrgia, farmacèutica, informàtica etc, són les que, a través del capital financer, manen que cal fer als governs.
La base, els treballadors, els sectors populars i classes mitjanes estem atrapades en aquesta dinàmica diabòlica. És un cercle viciós que en comptes de combatre’l, units i unificats, ho fem per sectors i de manera corporativa, i moltes vegades a través de sindicats.
Amb la fragmentació, aquestes minories que controlen el poder poden articular els seus processos d’acumulació, utilitzant-lo contra les majories socials poc organitzades que no fan res.
La manca de consciència de classe, però també d’espècie, ens fa fràgils davant de les minories que manipulen la realitat fent-nos sentir alienats dels processos bàsics d’acumulació d’informació i coneixement, per tal de donar respostes coherents a les situacions estructurals que ens venen donades per aquest sistema injust.
La fragmentació i el corporativisme s’instal·la en la societat de manera que les visions holístiques acaben essent idealismes i no serveixen per transformar la realitat en benefici de tots els humans. Ens cal un missatge coherent, d’esperança, que ens acosti a tots a una visió planetària, des de la base social i no des de l’arbitrarietat d’estats i corporacions.
És quelcom que hem de fer des de la societat civil i utilitzant les xarxes de coneixement i d’acció que la revolució científica i tècnica ens ha posat a la nostra disposició, ja que la seva socialització ens ha donat la possibilitat d’estar informats i comunicats de manera permanent. Hem d’aprofitar aquests mitjans per fer-ne circular les nostres idees.
Com és que no hem tinguem prou amb al que en altres moments ens sobrava per a l’organització contra la injustícia? Com és que havent abastat més coneixement, més cultura, no estem construint una manera més equilibrada i justa de viure i de deixar viure? Està clar que cal revisar què fem, i treballar conscientment per tal de dirigir-nos al nostre objectiu planetari i d’espècie, no només de classe.
Aquest article va ser publicat per primer cop al diari El Mundo el juny de 2010
diumenge, 19 de setembre del 2010
NEVA DINS EL VIDRE: RECOLLIDA DE SIGNATURES PER DENUNCIAR INTERECONOMI...
NEVA DINS EL VIDRE: RECOLLIDA DE SIGNATURES PER DENUNCIAR INTERECONOMI...: "http://www.peticiones.es/peticion/1000000-de-firmas-para-denunciar-al-grupo-intereconomia/207"
NEVA DINS EL VIDRE: CENSURA A FACEBOOK
NEVA DINS EL VIDRE: CENSURA A FACEBOOK: "Un grup d’usuaris de procedència diversa i no coneguts prèviament, hem detectat que en les darreres 24/48 hores, Facebook, suposadament..."
NEVA DINS EL VIDRE: MISERABLES !
NEVA DINS EL VIDRE: MISERABLES !: "Amb la vostra actitud obstinada reflectiu la pitjor misèria moral, política, econòmica i Joan Solà - AVUI, dijous 8 de juliol del 2010 ..."
NEVA DINS EL VIDRE: ATRAPATS EN EL TEMPS
NEVA DINS EL VIDRE: ATRAPATS EN EL TEMPS: "Han passat 88 anys. Un alçament militar. Un genocidi cultural i social contra els nostres pobles, entre altres crims. Una dictadura. Una 'tr..."
NEVA DINS EL VIDRE: RIDICULUM VITAE DE LA DEFENSORA DEL "PUEBLO" (ACTU...
NEVA DINS EL VIDRE: RIDICULUM VITAE DE LA DEFENSORA DEL "PUEBLO" (ACTU...: "No havíem quedat que Eivissa i Formentera estaven permanentment sota sospita quan les administrava el PP? INFORMACIÓ REBUDA d..."
NEVA DINS EL VIDRE: Catalonia is a nation. We decided
NEVA DINS EL VIDRE: Catalonia is a nation. We decided: "Per a altres perspectives sobre la Història de Catalunya, vegeu també: Història d'Europa, Història d'Espanya, Història d..."
NEVA DINS EL VIDRE: LA MANIFESTACIÓ DEL 10J A LA PREMSA NACIONAL I INT...
NEVA DINS EL VIDRE: LA MANIFESTACIÓ DEL 10J A LA PREMSA NACIONAL I INT...: "Els mitjans de comunicació digitals d'arreu del planeta s'han fet ressò aquest dissabte i diumenge en el paper de la manifestació dels..."
NEVA DINS EL VIDRE: Catalonia is a nation. We decided
NEVA DINS EL VIDRE: Catalonia is a nation. We decided: "Per a altres perspectives sobre la Història de Catalunya, vegeu també: Història d'Europa, Història d'Espanya, Història d..."
NEVA DINS EL VIDRE: PAS A PAS CAP AL PROGRÈS
NEVA DINS EL VIDRE: PAS A PAS, PERÒ HI VULL LES ESQUERRES: "Importantíssima decisió per a la nostra nació La internacional liberal, tercer grup parlamentari europeu, reconeix la nació catal..."
NEVA DINS EL VIDRE: L'EUROPA DEL FUTUR.
NEVA DINS EL VIDRE: L'EUROPA DEL FUTUR.: "En el fons, aquesta Europa, és la que poc a poc i amb esperit federal es construïa des de la Corona catalano-aragonesa i des d'altres nacion..."
NEVA DINS EL VIDRE: MÉS DE 334.000 PERSONES DEFENSEN EL CATALÀ A FACEB...
NEVA DINS EL VIDRE: MÉS DE 334.000 PERSONES DEFENSEN EL CATALÀ A FACEB...: "Reconeixem que, per damunt de particularitats i localismes, ens entenem parlant una mateixa llengua. 334.000 persones, més del 3% de..."
NEVA DINS EL VIDRE: L'ONZE DE SETEMBRE NO ÉS UNA FESTA
NEVA DINS EL VIDRE: L'ONZE DE SETEMBRE NO ÉS UNA FESTA: "Víctor Alexandre S'equivoquen, i ho saben, els qui diuen que Catalunya és un país que celebra la diada nacional el dia de la derrota més gr..."
NEVA DINS EL VIDRE: CENSURA AL PAÍS VALENCIÀ - ZERO RESPONSABLES
NEVA DINS EL VIDRE: CENSURA AL PAÍS VALENCIÀ - ZERO RESPONSABLES: "Amics i amigues El que ha passat i continua passant al País Valencià és molt trist. Ahir, els gairebé 50 participants en l'espectacl..."
ESPANYA, LÍDER MUNDIAL EN CINICS I CALUMNIADORS
Andalusia té 8 vegades més quilòmetres d'autopistes gratuïtes que Catalunya amb la meitat de cotxes.
És a dir, per cada quilòmetre d'autovia que té un conductor català, un d'andalús en té 16!!!
El 22% dels votants espanyols del Partit Popular i el 20% de tots els madrilenys han reconegut haver boicotejat els productes catalans pel sol fet de l'aprovació del nou estatut de Catalunya
Els jutges del Tirol italià tenen l'obligació de conèixer l'alemany, llengua pròpia dels habitants de la zona. El jutges que exerceixen a Catalunya no tenen l'obligació de conèixer el català. Fins i tot es pràctica habitual obligar a acusats i testimonis a expressar-se en castellà i prohibir-los l'ús del català.
2001
No sé de qué se quejan los aragoneses. El agua del Ebro la vamos a cojer de Cataluña.
Adolf Aznar Chaplin
2000
Felicitémonos por la gesta española en América. Con ella, España creó una nueva raza y dió a los indígenas una cultura y una lengua que no tenían (...) Los españoles, gracias a que fuimos generosos de cintura para abajo, creamos el mestizaje.
Rafael Abella. Historiador i membre del Foro Babel
2000
El nacionalismo es cosa de analfabetos
Eduardo Zaplana. PP. President de València. Un president valencià que no sap parlar valencià sí que és un analfabet.
2000
El ejército nacionalitario catalanista no está en contra del ejército, sino en contra del ejército español: soltaría babas de orgullo y lágrimas de gozo si los tanques y fusiles fueran catalanes. Las lavadoras de cerebros -TV3, Catalunya Ràdio. Avui, El Punt, El Temps, etc- llevan años intentando convencer al personal de que la guerra civil fue un España-Cataluña que perdimos, como el Real Madrid ganó el otro día su partido contra el Valencia. Y no. Entonces como ahora había fachas castellanos y catalanes, pacifistas de Madrid y de Tarragona. Nacionalcatólico fue Torras i Bages, precursor del nazismo el doctor Robert, fascista Rovira i Virgili, fascista Eugeni d Ors, fascista Prat de la Riba, fascista Carles Riba, fascista por supuesto J.V. Foix, discípulo de Maurras y fundador de una Acció Catalana copiada de la Action Française.
Ivan Tubau a El Mundo
2000
Intento demostrar que la llamada identidad catalana no es más que una construcción que arranca fundamentalmente de la Renaixença. (...) Hay que dejar de hablar de identidad y hablar de ciudadanía. (...) La identidad catalana no existe
Miguel Porta Perales. A casa seva el coneixen
1999
Pujol es, en el fondo enclaustrado de su alma diminuta, un fascista totalitario que, si pudiese, dejaría pequeños a Stalin, a Hitler, a Mussolini, a Castro y a Pol Pot.
Alejo Vidal Quadras, ideal per terroritzar els infants
2000
Que el Parlament de Cataluña pida ahora los legajos es casi tan estúpido como que la Junta de Castilla y León se niegue a entregarlos. Casi tan absurdo como pedir el premio Nobel de literatura para el poeta Martí i Pol.
Ivan Tubau a El Mundo.
2000
El nacionalismo no sólo es el último reducto de los estúpidos, también lo es de los asesinos.
Enrique de Diego a Libertad Digital
2000
Todo nacionalismo es clasista e indefectiblemente degenera en racista. Todo el que declara ser distinto, nunca es porque piense ser peor o igual, sino superior. (...) Se concluye que el nacionalismo vasco es primitivo; el catalán, provinciano, cateto. (...) Los nacionalismos son fomentados por quienes prefieren ser cabeza de ratón a cualquier parte de un león, y a quienes siguen personas que padecen crisis de identidad. (...) Los nacionalismos nunca obedecen a ideales poéticos, heróicos ni humanistas, sino a intereses pragmáticos, materialistas, egoístas e insolidarios... O a sentimientos elementales, viscerales, al margen de la razón. (...) La escasa solidez de la base sobre la que se asientan los nacionalismos la acusa el hecho de que, para justificar sus reivindicaciones, los nacionalistas tienen que mentir, inventar agravios que nunca han existido, falsificar la historia y, a veces, también la geografía.
Manuel García Viñó a La Razón
2001
No se puede ser nacionalista y moderno al mismo tiempo. Son términos que se autoexcluyen. Los grandes catalanes están hoy en Nueva York, en el Silicon Valley, en Madrid, haciendo ciencia, medicina, cibernética, teatro universales.
J.M. Carrascal a La Razón.
2002
Nunca fue la nuestra, lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo, por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes
Juan Carlos I. Descendent de Felip V de Borbó
2003
Cuando en Andalucía teníamos fuentes de colores, en la llamadas comunidades históricas no sabían qué era lavarse.
Jiménez de Parga. President del Tribunal Constitucional espanyol
2003
"El PP quiere una España sin guetos culturales y sin tribus ni mitos étnicos"
Adolf Aznar Chaplin
2003
Los votos de Convergència i Unió no valen una mierda
Jesús Caldera, número 2 del PSOE
2003
... dicen que Cataluña es una nación. Eso es una región o comunidad autónoma, pero nación aquí sólo hay una: Es-pa-ña!
Javier Arenas, secretari general del PP
2003
España no es un edificio en obras, ni mucho menos en derribo. Es una patria común e indivisible para la igualdad y para la solidaridad.
José Bono, president socialista de Castilla-La Mancha.
2004
El Pacto de Perpiñán por el que ETA ha dejado de matar en Cataluña es una alianza estratégica del separatismo radical catalán y vasco, como lo son a otro nivel no demasiado distinto el Pacto de Estella y la Declaración de Barcelona. Lenin, terrorista en la oposición y terrorista de Estado, dijo que la mentira es un arma revolucionaria. Y tanto los viejos totalitarios del PSAN como los etarras han bebido de esa misma fuente, de ese agua turbia y roja. Turbia por la mentira. Roja por la sangre..
Es de temer que esta parodia actual, tardía y semiaragonesa, de Companys que es el líder de ERC, este Roviretxe que pretende dirigir desde el 16% de los votos de Cataluña nada menos que toda la política española como un Viriato de papel (es decir, l'escamot Viriatet) reproduzca también aquel cáncer demagógico que acabó con la destrucción de la libertad y de la modesta prosperidad de España, incluida, como siempre, Cataluña. La clave fue la ruina de la Lliga y la decadencia de Cambó. ¿No las recuerdan CiU y Pujol?
Nunca ha sido reino Cataluña y nunca ha tenido otro rey que el de España. Incluso entró en una guerra defendiendo a su candidato, un Austria, frente al antepasado de Juan Carlos, un Borbón. Los secuaces de Carod suelen injuriar cada 11 de Septiembre a los que representan, según ellos, aquel triunfo de los Borbones, que celebran a su manera gemebunda como un fracaso catalán
Fragments d'articles de l'inefable Federico Jiménez Losantos, generalísimo de la Brunete Mediàtica
2004
La cuestión es que hay lenguas que dejan traducir algunos topónimos de más uso, como el inglés. La razón es que son lenguas de comunicación internacional. El español también se deja traducir (“Seville”, “Old Castile”). Esa cualidad no la suelen desplegar las lenguas estrictamente étnicas, es decir, no las aprenden los de fuera. Luego, al insistir en lo de “Lleida” o “A Coruña” en español, estamos haciendo que el catalán o el gallego se mantengan como lenguas étnicas, no de comunicación. En resumen, con esa imposición se consigue lo contrario de lo que se propone.
2004
Hay que estar en contra del bilingüismo porqué hay gente que empieza a hablar mal el castellano en determinadas regiones donde lo hablaban muy bien y lo escribían muy bien. Hay personas que hablan una lengua mezclada o contaminan la suya y, así, acaban estropeándolas las dos. Todo es culpa de los nacionalismos que provocan que una parte de la población pierda su lengua propia que es el castellano. Son despreciables los mundos pequeños generados alrededor de señas de identidad forzadas y de falsedades históricas más o menos aceptadas. No se puede abandonar la segunda lengua del mundo por otra pequeña.
Gregorio Salvador, sots-director de la Real Academia de la Lengua. És a dir, segons ell cal eliminar la llengua pròpia del país (el català) per tal que tothom parli bé el castellà. I això ho diu una persona tòricament culta al segle XXI!!
2004
Por supuesto, la Diada seguirá siendo una fiesta no tanto para conmemorar una tradición regionalista como una fecha simbólica para reivindicar no sé qué extraños derechos de superioridad de los catalanes sobre el resto de los españoles. (...) una fiesta llena de símbolos totalitarios.
Agapito Maestre. Periodista de Libertad Digital
2004
A diferencia —y al igual— que otras autonomias, Cataluña tiene una rica y plural realidad cultural y lingüística, pero no es, ni ha sido nunca, una nación.
Editorial del diari Libertad Digital, dirigit per l'inefable Jiménez Losantos, líder de la Jihad Hispànica
2005
Amada España, patria mía, ningún hijo tuyo decente puede soslayar tu defensa cuando los nacionalistas y los moros te asfixian y desangran. (...) Y no es que los nacionalistas independentistas no quieran ser españoles, sino que no son dignos de serlo y la patria los rechaza y escupe desde que los vientres de sus pobres madres los colocaron en un territorio sagrado que sus corazones ofidios profanan. (...) Aunque miles de moros que viven en España arden en deseos por destruirnos –altos mandos de la Guardia Civil lo han ya reconocido– son muchos millones de españoles los que sabremos pararles en seco. En un momento les cortaremos las uñas a esos mal nacidos salvajes. La morisma –entendiéndola sólo como el conjunto de los moros malos– y los independentistas constituyen hoy la Antiespaña.
Martín-Miguel RUBIO ESTEBAN al diari La Razón. Sembla un article del 1936, però està escrit al 2005!!
2005
Postergaron una de las lenguas de todos los catalanes, falsificaron la historia en los libros de texto, practicaron un victimismo estomagante que nos llevó al hartazgo.
Juan Carlos Girauta a Libertad Digital. Referint-se a Jordi Pujol i els seus governs
2005
.”Lo otro” es el discreto apartheid que ordena la Constitución no escrita promulgada por la gran familia nacionalista justo antes de la muerte de Franco. La norma inviolable e inmutable que prescribe excluir a cualquiera apellidado Chacón, Montilla, Pérez o similar del Govern de la Generalitat.
2005
Companys fue uno de los principales responsables de la guerra civil. Al ganar las elecciones democráticamente la derecha en 1933, se declaró en pie de guerra.. y lo demás fue consecuencia de ello. Además presidió la época de mayores crímenes de la Cataluña contemporánea. Volviendo a las patochadas, una de las mayores es que el nacionalismo catalán ha sido un factor de modernización en España. Nada más lejos de la verdad.
Opinions de Pio Moa a Libertad Digital.
2005
No hay nacionalismo enano que no sea expansivo, precisamente por enano y acomplejadillo. Estos microbios se nutren de su insobornable mentalidad de acreedores y no hay forma de contentarlos. La Cataluña independiente de Rovireta terminaría reclamando Aluche como territorio irredento, o sea que mejor cortar desde el principio."
Jon Juaristi a ABC 30/10/2005
2005
La literatura entre victimista y narcisista cultivada por los nacionalistas (catalanes) y maragallianos es esencialmente idéntica a la que cultivaron los nazis para llevar a Alemania al desastre.
Pio Moa a Libertad Digital. Desembre 2005
2005
"[...] en Cataluña la democracia es muy inferior a la que puede haber en Madrid, indudablemente "
Pio Moa a Libertad Digital
2005
No hay nacionalismo enano que no sea expansivo, precisamente por enano y acomplejadillo. Estos microbios se nutren de su insobornable mentalidad de acreedores y no hay forma de contentarlos. La Cataluña independiente de Rovireta terminaría reclamando Aluche como territorio irredento, o sea que mejor cortar desde el principio."
Jon Juaristi a ABC 30/10/2005
2005
La literatura entre victimista y narcisista cultivada por los nacionalistas (catalanes) y maragallianos es esencialmente idéntica a la que cultivaron los nazis para llevar a Alemania al desastre.
Pio Moa a Libertad Digital. Desembre 2005
2005
"[...] en Cataluña la democracia es muy inferior a la que puede haber en Madrid, indudablemente "
Pio Moa a Libertad Digital
2005
El nacionalismo catalán es la caverna que sirve de cobijo tanto a la "derecha" vergonzante y el "centrismo" de cartón piedra como a la izquierda socialista y comunista. Es "necesario", pues, terminar con este mito nacionalista.
Agapito Maestre a Libertad Digital
2005
El nacionalismo, esa incómoda fiebre que nos ataca en varios frentes simultáneos, no descansa. Como buen anacronismo -un microclima político que permite la supervivencia de los viejos caciques-, funciona siempre al sprint, como tratando de recuperar el tiempo perdido.Por eso nos resulta tan cansado a quienes, afortunadamente, tenemos en el armario de las ideas los anticuerpos que nos defienden del mal. Lo peor del nacionalismo, incluso cuando alcanza su mayor grado -el independentismo-, no reside en sus planteamientos, siempre torticeros en la interpretación de la Historia, sino en su contumacia sin tregua."
Manuel Martin Ferrand a ABC 17 de setembre de 2005
2005
Poco respeto, pues, me producen idiomas regionales como el vascuence y el catalán, normalizados y fomentados con la única intención de incomunicar a sus habitantes con el resto de España por mor de esa ideología cateta, aldeana, colectivista y, en algunos casos, criminal, que se ha dado en llamar nacionalismo. Por centrarnos en el catalán, el posible aprecio que pudiera sentir hacia el segundo idioma español más hablado desaparece por el control que Pompeu Fabra y las gentes de L’Avenç tomaron de su normalización. En lugar de seguir el criterio de autoridad que empleó la academia española, lo reglaron siguiendo como pauta principal el diferenciarlo del castellano todo lo posible, aunque así lograran que catalohablantes de toda la vida no pudieran comprender esa neolengua, forzada a parecerse al francés en vocabulario y ortografía más de lo que el uso y la escritura de siglos dictaban. Y es que el nacionalismo, esa ideología que proclama contener las esencias de la raza, destruye las tradiciones del pueblo que dicen representar con el ahínco más franquista en cuanto no se diferencian lo suficiente de las de los demás. La indiferencia que podría sentir hacia ese idioma inventado al que dieron el nombre del que sí existía desaparece hasta convertirse en desprecio por su imposición forzosa a cientos de miles de catalanes, muchos de ellos niños indefensos con padres que no pueden pagar una educación privada en su lengua materna porque ya pagan mediante impuestos un adoctrinamiento forzoso en el invento de Fabra.
Daniel Rodríguez Herrera a Libertad Digital. Catalunya no és una nació i el català és un idioma inventat per Pompeu Fabra. La ignorància no s'atura davant de res.
2005
Se mire desde donde se mire, y no es menester extenderse más en lo que todo el mundo sabe, este Estatuto (catalán) es un proyecto criminal."
Agapito Maestre a Libertad Digital
2005
La Generalitat está para hacer carreteras y poco más.
Mariano Rajoy. 27 de Desembre de 2005
2005
Solo existe una nación: España!."
Mariano Rajoy, líder del PP, La cita hauria d'esser en futur "Sólo existirà una nación,España si no reaccionem a temps
És a dir, per cada quilòmetre d'autovia que té un conductor català, un d'andalús en té 16!!!
El 22% dels votants espanyols del Partit Popular i el 20% de tots els madrilenys han reconegut haver boicotejat els productes catalans pel sol fet de l'aprovació del nou estatut de Catalunya
Els jutges del Tirol italià tenen l'obligació de conèixer l'alemany, llengua pròpia dels habitants de la zona. El jutges que exerceixen a Catalunya no tenen l'obligació de conèixer el català. Fins i tot es pràctica habitual obligar a acusats i testimonis a expressar-se en castellà i prohibir-los l'ús del català.
2001
No sé de qué se quejan los aragoneses. El agua del Ebro la vamos a cojer de Cataluña.
Adolf Aznar Chaplin
2000
Felicitémonos por la gesta española en América. Con ella, España creó una nueva raza y dió a los indígenas una cultura y una lengua que no tenían (...) Los españoles, gracias a que fuimos generosos de cintura para abajo, creamos el mestizaje.
Rafael Abella. Historiador i membre del Foro Babel
2000
El nacionalismo es cosa de analfabetos
Eduardo Zaplana. PP. President de València. Un president valencià que no sap parlar valencià sí que és un analfabet.
2000
El ejército nacionalitario catalanista no está en contra del ejército, sino en contra del ejército español: soltaría babas de orgullo y lágrimas de gozo si los tanques y fusiles fueran catalanes. Las lavadoras de cerebros -TV3, Catalunya Ràdio. Avui, El Punt, El Temps, etc- llevan años intentando convencer al personal de que la guerra civil fue un España-Cataluña que perdimos, como el Real Madrid ganó el otro día su partido contra el Valencia. Y no. Entonces como ahora había fachas castellanos y catalanes, pacifistas de Madrid y de Tarragona. Nacionalcatólico fue Torras i Bages, precursor del nazismo el doctor Robert, fascista Rovira i Virgili, fascista Eugeni d Ors, fascista Prat de la Riba, fascista Carles Riba, fascista por supuesto J.V. Foix, discípulo de Maurras y fundador de una Acció Catalana copiada de la Action Française.
Ivan Tubau a El Mundo
2000
Intento demostrar que la llamada identidad catalana no es más que una construcción que arranca fundamentalmente de la Renaixença. (...) Hay que dejar de hablar de identidad y hablar de ciudadanía. (...) La identidad catalana no existe
Miguel Porta Perales. A casa seva el coneixen
1999
Pujol es, en el fondo enclaustrado de su alma diminuta, un fascista totalitario que, si pudiese, dejaría pequeños a Stalin, a Hitler, a Mussolini, a Castro y a Pol Pot.
Alejo Vidal Quadras, ideal per terroritzar els infants
2000
Que el Parlament de Cataluña pida ahora los legajos es casi tan estúpido como que la Junta de Castilla y León se niegue a entregarlos. Casi tan absurdo como pedir el premio Nobel de literatura para el poeta Martí i Pol.
Ivan Tubau a El Mundo.
2000
El nacionalismo no sólo es el último reducto de los estúpidos, también lo es de los asesinos.
Enrique de Diego a Libertad Digital
2000
Todo nacionalismo es clasista e indefectiblemente degenera en racista. Todo el que declara ser distinto, nunca es porque piense ser peor o igual, sino superior. (...) Se concluye que el nacionalismo vasco es primitivo; el catalán, provinciano, cateto. (...) Los nacionalismos son fomentados por quienes prefieren ser cabeza de ratón a cualquier parte de un león, y a quienes siguen personas que padecen crisis de identidad. (...) Los nacionalismos nunca obedecen a ideales poéticos, heróicos ni humanistas, sino a intereses pragmáticos, materialistas, egoístas e insolidarios... O a sentimientos elementales, viscerales, al margen de la razón. (...) La escasa solidez de la base sobre la que se asientan los nacionalismos la acusa el hecho de que, para justificar sus reivindicaciones, los nacionalistas tienen que mentir, inventar agravios que nunca han existido, falsificar la historia y, a veces, también la geografía.
Manuel García Viñó a La Razón
2001
No se puede ser nacionalista y moderno al mismo tiempo. Son términos que se autoexcluyen. Los grandes catalanes están hoy en Nueva York, en el Silicon Valley, en Madrid, haciendo ciencia, medicina, cibernética, teatro universales.
J.M. Carrascal a La Razón.
2002
Nunca fue la nuestra, lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo, por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes
Juan Carlos I. Descendent de Felip V de Borbó
2003
Cuando en Andalucía teníamos fuentes de colores, en la llamadas comunidades históricas no sabían qué era lavarse.
Jiménez de Parga. President del Tribunal Constitucional espanyol
2003
"El PP quiere una España sin guetos culturales y sin tribus ni mitos étnicos"
Adolf Aznar Chaplin
2003
Los votos de Convergència i Unió no valen una mierda
Jesús Caldera, número 2 del PSOE
2003
... dicen que Cataluña es una nación. Eso es una región o comunidad autónoma, pero nación aquí sólo hay una: Es-pa-ña!
Javier Arenas, secretari general del PP
2003
España no es un edificio en obras, ni mucho menos en derribo. Es una patria común e indivisible para la igualdad y para la solidaridad.
José Bono, president socialista de Castilla-La Mancha.
2004
El Pacto de Perpiñán por el que ETA ha dejado de matar en Cataluña es una alianza estratégica del separatismo radical catalán y vasco, como lo son a otro nivel no demasiado distinto el Pacto de Estella y la Declaración de Barcelona. Lenin, terrorista en la oposición y terrorista de Estado, dijo que la mentira es un arma revolucionaria. Y tanto los viejos totalitarios del PSAN como los etarras han bebido de esa misma fuente, de ese agua turbia y roja. Turbia por la mentira. Roja por la sangre..
Es de temer que esta parodia actual, tardía y semiaragonesa, de Companys que es el líder de ERC, este Roviretxe que pretende dirigir desde el 16% de los votos de Cataluña nada menos que toda la política española como un Viriato de papel (es decir, l'escamot Viriatet) reproduzca también aquel cáncer demagógico que acabó con la destrucción de la libertad y de la modesta prosperidad de España, incluida, como siempre, Cataluña. La clave fue la ruina de la Lliga y la decadencia de Cambó. ¿No las recuerdan CiU y Pujol?
Nunca ha sido reino Cataluña y nunca ha tenido otro rey que el de España. Incluso entró en una guerra defendiendo a su candidato, un Austria, frente al antepasado de Juan Carlos, un Borbón. Los secuaces de Carod suelen injuriar cada 11 de Septiembre a los que representan, según ellos, aquel triunfo de los Borbones, que celebran a su manera gemebunda como un fracaso catalán
Fragments d'articles de l'inefable Federico Jiménez Losantos, generalísimo de la Brunete Mediàtica
2004
La cuestión es que hay lenguas que dejan traducir algunos topónimos de más uso, como el inglés. La razón es que son lenguas de comunicación internacional. El español también se deja traducir (“Seville”, “Old Castile”). Esa cualidad no la suelen desplegar las lenguas estrictamente étnicas, es decir, no las aprenden los de fuera. Luego, al insistir en lo de “Lleida” o “A Coruña” en español, estamos haciendo que el catalán o el gallego se mantengan como lenguas étnicas, no de comunicación. En resumen, con esa imposición se consigue lo contrario de lo que se propone.
2004
Hay que estar en contra del bilingüismo porqué hay gente que empieza a hablar mal el castellano en determinadas regiones donde lo hablaban muy bien y lo escribían muy bien. Hay personas que hablan una lengua mezclada o contaminan la suya y, así, acaban estropeándolas las dos. Todo es culpa de los nacionalismos que provocan que una parte de la población pierda su lengua propia que es el castellano. Son despreciables los mundos pequeños generados alrededor de señas de identidad forzadas y de falsedades históricas más o menos aceptadas. No se puede abandonar la segunda lengua del mundo por otra pequeña.
Gregorio Salvador, sots-director de la Real Academia de la Lengua. És a dir, segons ell cal eliminar la llengua pròpia del país (el català) per tal que tothom parli bé el castellà. I això ho diu una persona tòricament culta al segle XXI!!
2004
Por supuesto, la Diada seguirá siendo una fiesta no tanto para conmemorar una tradición regionalista como una fecha simbólica para reivindicar no sé qué extraños derechos de superioridad de los catalanes sobre el resto de los españoles. (...) una fiesta llena de símbolos totalitarios.
Agapito Maestre. Periodista de Libertad Digital
2004
A diferencia —y al igual— que otras autonomias, Cataluña tiene una rica y plural realidad cultural y lingüística, pero no es, ni ha sido nunca, una nación.
Editorial del diari Libertad Digital, dirigit per l'inefable Jiménez Losantos, líder de la Jihad Hispànica
2005
Amada España, patria mía, ningún hijo tuyo decente puede soslayar tu defensa cuando los nacionalistas y los moros te asfixian y desangran. (...) Y no es que los nacionalistas independentistas no quieran ser españoles, sino que no son dignos de serlo y la patria los rechaza y escupe desde que los vientres de sus pobres madres los colocaron en un territorio sagrado que sus corazones ofidios profanan. (...) Aunque miles de moros que viven en España arden en deseos por destruirnos –altos mandos de la Guardia Civil lo han ya reconocido– son muchos millones de españoles los que sabremos pararles en seco. En un momento les cortaremos las uñas a esos mal nacidos salvajes. La morisma –entendiéndola sólo como el conjunto de los moros malos– y los independentistas constituyen hoy la Antiespaña.
Martín-Miguel RUBIO ESTEBAN al diari La Razón. Sembla un article del 1936, però està escrit al 2005!!
2005
Postergaron una de las lenguas de todos los catalanes, falsificaron la historia en los libros de texto, practicaron un victimismo estomagante que nos llevó al hartazgo.
Juan Carlos Girauta a Libertad Digital. Referint-se a Jordi Pujol i els seus governs
2005
.”Lo otro” es el discreto apartheid que ordena la Constitución no escrita promulgada por la gran familia nacionalista justo antes de la muerte de Franco. La norma inviolable e inmutable que prescribe excluir a cualquiera apellidado Chacón, Montilla, Pérez o similar del Govern de la Generalitat.
2005
Companys fue uno de los principales responsables de la guerra civil. Al ganar las elecciones democráticamente la derecha en 1933, se declaró en pie de guerra.. y lo demás fue consecuencia de ello. Además presidió la época de mayores crímenes de la Cataluña contemporánea. Volviendo a las patochadas, una de las mayores es que el nacionalismo catalán ha sido un factor de modernización en España. Nada más lejos de la verdad.
Opinions de Pio Moa a Libertad Digital.
2005
No hay nacionalismo enano que no sea expansivo, precisamente por enano y acomplejadillo. Estos microbios se nutren de su insobornable mentalidad de acreedores y no hay forma de contentarlos. La Cataluña independiente de Rovireta terminaría reclamando Aluche como territorio irredento, o sea que mejor cortar desde el principio."
Jon Juaristi a ABC 30/10/2005
2005
La literatura entre victimista y narcisista cultivada por los nacionalistas (catalanes) y maragallianos es esencialmente idéntica a la que cultivaron los nazis para llevar a Alemania al desastre.
Pio Moa a Libertad Digital. Desembre 2005
2005
"[...] en Cataluña la democracia es muy inferior a la que puede haber en Madrid, indudablemente "
Pio Moa a Libertad Digital
2005
No hay nacionalismo enano que no sea expansivo, precisamente por enano y acomplejadillo. Estos microbios se nutren de su insobornable mentalidad de acreedores y no hay forma de contentarlos. La Cataluña independiente de Rovireta terminaría reclamando Aluche como territorio irredento, o sea que mejor cortar desde el principio."
Jon Juaristi a ABC 30/10/2005
2005
La literatura entre victimista y narcisista cultivada por los nacionalistas (catalanes) y maragallianos es esencialmente idéntica a la que cultivaron los nazis para llevar a Alemania al desastre.
Pio Moa a Libertad Digital. Desembre 2005
2005
"[...] en Cataluña la democracia es muy inferior a la que puede haber en Madrid, indudablemente "
Pio Moa a Libertad Digital
2005
El nacionalismo catalán es la caverna que sirve de cobijo tanto a la "derecha" vergonzante y el "centrismo" de cartón piedra como a la izquierda socialista y comunista. Es "necesario", pues, terminar con este mito nacionalista.
Agapito Maestre a Libertad Digital
2005
El nacionalismo, esa incómoda fiebre que nos ataca en varios frentes simultáneos, no descansa. Como buen anacronismo -un microclima político que permite la supervivencia de los viejos caciques-, funciona siempre al sprint, como tratando de recuperar el tiempo perdido.Por eso nos resulta tan cansado a quienes, afortunadamente, tenemos en el armario de las ideas los anticuerpos que nos defienden del mal. Lo peor del nacionalismo, incluso cuando alcanza su mayor grado -el independentismo-, no reside en sus planteamientos, siempre torticeros en la interpretación de la Historia, sino en su contumacia sin tregua."
Manuel Martin Ferrand a ABC 17 de setembre de 2005
2005
Poco respeto, pues, me producen idiomas regionales como el vascuence y el catalán, normalizados y fomentados con la única intención de incomunicar a sus habitantes con el resto de España por mor de esa ideología cateta, aldeana, colectivista y, en algunos casos, criminal, que se ha dado en llamar nacionalismo. Por centrarnos en el catalán, el posible aprecio que pudiera sentir hacia el segundo idioma español más hablado desaparece por el control que Pompeu Fabra y las gentes de L’Avenç tomaron de su normalización. En lugar de seguir el criterio de autoridad que empleó la academia española, lo reglaron siguiendo como pauta principal el diferenciarlo del castellano todo lo posible, aunque así lograran que catalohablantes de toda la vida no pudieran comprender esa neolengua, forzada a parecerse al francés en vocabulario y ortografía más de lo que el uso y la escritura de siglos dictaban. Y es que el nacionalismo, esa ideología que proclama contener las esencias de la raza, destruye las tradiciones del pueblo que dicen representar con el ahínco más franquista en cuanto no se diferencian lo suficiente de las de los demás. La indiferencia que podría sentir hacia ese idioma inventado al que dieron el nombre del que sí existía desaparece hasta convertirse en desprecio por su imposición forzosa a cientos de miles de catalanes, muchos de ellos niños indefensos con padres que no pueden pagar una educación privada en su lengua materna porque ya pagan mediante impuestos un adoctrinamiento forzoso en el invento de Fabra.
Daniel Rodríguez Herrera a Libertad Digital. Catalunya no és una nació i el català és un idioma inventat per Pompeu Fabra. La ignorància no s'atura davant de res.
2005
Se mire desde donde se mire, y no es menester extenderse más en lo que todo el mundo sabe, este Estatuto (catalán) es un proyecto criminal."
Agapito Maestre a Libertad Digital
2005
La Generalitat está para hacer carreteras y poco más.
Mariano Rajoy. 27 de Desembre de 2005
2005
Solo existe una nación: España!."
Mariano Rajoy, líder del PP, La cita hauria d'esser en futur "Sólo existirà una nación,España si no reaccionem a temps
ESTIMAR , MOLT MÉS ENLLÀ QUE L'ODI ( Ara que mija humanitat ha estat condicionada només que per odiar)
L'any 1980 i a instàncies de Rosa Morata, em vaig decidir a escriure el meu primer text teatral.
Vaig escriure un texts sobre la vida, judici i final de Francesc Ferrer i Guàrdia.
Amb un bon repartiment el vaig dirigir i presentar al Festival de Sitges de Teatre del mateix any, amb una bona rebuda tot i sortir-nos una mala funció.
Sempre m'ha cridat l'atenció la darrera carta que va escriure Ferrer, la qual va ser per a la seva companya sentimental, Soledat Villafranca.
La mort fa pocs dies de Miquel Cors, actor que va interpretar el paper de Ferrer i Guàrdia al meu muntatge, m'ha dut a recordar aquesta carta i l'emoció amb què en Miquel la comunicava.
A tots dos un record i un reconeixement emocionat.
"Estimada Soledat, no cal que et comuniqui la pena que dicta la sentència, doncs quan rebis aquesta lletra ja l'hauran aplicada i jo ja no em podré reunir mai més amb tu.
Però diràs: és que no penses en la mort que la sentència t'ha dictat i que desitgen els teus enemics?
No, amor meu, no. Qui vol pensar en la mort quan la té tan propera? Qui pot pensar en la mort sota d'un sol tan brillant?. Beneït sigui auqest sol que és la llum de la meva cambra, i beneïda tu també Soledat, Sol, que m'il·lumines l'ànima i la consciència en l'amor de la veritat i el desitg del bé de què en són plenes. No pateixis vida meva, i no deixis patir els teus companys d'exili.
Digues: has llegit la defensa publicada a les notícies? T'ha fet plorar? Han plorat els altres en llegir-la?
Per la meva part, ahir, quan vaig veure el defensor, l'hi vaig dir....
Ací, estimada, l'arribada del comandant Valerio Raso m'interromp.
Vé a dir-me que m'han de posar en capella i... en la meva carta d'ahir ja et vaig dir adéu. Ara et repeteixo aquest adéu, i dic que t'estimo i que, en el moment fatal, el teu nom serà als meus llavis i la teva imatge nua damunt els meus ulls embenats. T'estimo i estimo els que m'han estimat.
No puc continuar, em prenen la vida.
Francesc Ferrer.
Etiquetes de comentaris:
personatges històrics-nacionalistes
PROGRESSIÓ !!!MAI !!! INVOLUCIÓ = ESPANYA = SEMPRE
MOSSÈN DALMAU
CATALUNYA ÉS UNA NACIÓ MILITARMENT OCUPADA, POLÍTICAMENT SOTMESA, ECONÒMICAMENT ESPOLIADA, LINGÜÍSTICAMENT SUBSTITUÏDA, IDEOLÒGICAMENT COLONITZADA I ARTÍSTICAMENT DESPULLADA (Mossén Josep Dalmau - Rector de Gallifa durant el franquisme) A més DE DEMOGRÀFICAMENT COLONITZADA, TERRITORIALMENT EXPOLIADA,(hi han més urbanitzacions que bolets) ARQUITÈCTONICAMENT DEVASTADA (deia l'Espriu que Barcelona era una de les ciutats més esventrades del món, Si no, que li preguntin a Nuñez i Navarro i els seus edificis cantoners que són els que més es veuen, d'estil totalment oposat al dels edificis del costat i sempre més alts, o les alçades d'un, dos o més pisos que en Porciones va permetre i fomentar, sense respectar l'estil de la façana, es clar) O per arreu del país, en els nuclis antics, els que va quedar, sempre, en algun carrer, plaça o carrerò es pot trobar algun o diversos edicifis, contruïts en la postguerra o posterior, que trenca i malmet a propòsit, crec, l'harmonia i l'encant de l'estil propi del lloc. Tot perquè quedi més lleig. CARME CATALÀ
titot | En defensa pròpia | dissExtremistes i moderatsabte, 18 de setembre de 2010 | 17:05h per Titot
Deia que els independentistes erem els moderats, que els extremistes eren els autonomistes i els federalistes.
La reflexió és molt senzilla
[Mas i Montilla, dos extremistes
Els independentistes només pretenem tenir la clau de casa nostra. Així de simple. No és res estrafolari, és una voluntat ben estesa arreu del món.
En canvi els autonomistes i els federalistes pretenen explicar als espanyols com han d'organitzar el seu país. I aquesta és una pretensió que atempta contra la voluntat majoritària de tenir un estat centralista. Ja els van empantanegar fa 30 anys obligant-los a muntar 17 autonomies que ni els hi feia cap gràcia ni els hi fa cap servei. I pretenen consolidar l'estat autonòmic o evolucionar cap al federalisme en contra de la voluntat hegemònica dels espanyols. Això és ser extremista.
divendres, 17 de setembre del 2010
ELS PAÏSOS CATALANS LÍDERS EN IMMIGRACIÓ
Amb les xifres a la mà, els Països Catalans es troben en les primeres posicions en percentatge de població immigrada, amb un 14,4% de població extrangera. Pràcticament 1.900.000 persones. Aquest són el resultat de l'informe Catalunya, líders en immigració, coordinat pel sociòleg JORDI SÁNCHEZ, per encàrreg del Centre d'Estudis de Temes Contemporanis de la Generalitat de Catalunya.
L'estudi remarca especialment que el fenomen migratori s'ha esdevingut aquí de forma molt més brusca * que no pas en uns altres països europeusi que en només 10 anys la proporció d'immigrants ja supera les de Flandes o Àustria, per bé que una dècada enrere era molt per sota.
Per territoris, es detanquen amb més percentatge les Illes Balerars -18'4%-- seguides del País Valencià –14,90% -- i el Principat –13'49%. Però aquestes dades tenen en compte tota la població extrangera, que en el cas de les Illes i el País Valencià inclou un gruix important de gent provinent de la Unió Europea., tanmateix segons la Generalitat valenciana, aquests darrers 8 anys la població immigrada ha pujat un 369% . I a les Illes el 45% de la població és de fora.
Els extracomunitaris, en canvi, son majoria abassegadora a Catalunya. JORDI SÁNCHEZ aposta pel reconeixement de la ciutadania basada en la residència més que no pas en uns altres aspectes. Tant per a JORDI SÁNCHEZ com per a ORIOL AMORÓS, secretari d'Immigració de la Generalitat de Catalunya a l'hora de definir LA NACIÓ QUE SEREM* implica una doble dificultat, perquè no podem fixar una política migratoria propia.
Igualment valora negativament la DIRECTIVA DE RETORN acordada l'estiu passat al Parlament eruropeu, per tal d'armonitzar les polítiques migratories, on queden regulats una sèrie de procediments de repatriació, d'expulsió d'indocumentats. El sr. AMORÓS creu que respon a un enfocament equivocat de la qüestió. “ Europa encara pensa amb la idea del retorn, i aquest és un vell error que hauríem de superar”, perquè molt pocs d'aquest procesos migratoris són reversibles”.
A més, amb decisions com aquesta “Europa perd la seva riquesa ètica, que és una de les grans virtuts” i, per tant, és un “pas endarrere”*.”De fet la Directiva és un marc de màxims, però les legislacions, com l'espanyola, que són més lleus no tenen l'obligació d'endurir-se” ( i per això immensa majoria d' immigranst que volen accedir a Europa de forma ilegal saben que el camí més fàcil, potser l'únic camí és Espanya, i Espanya els repatria majoritariament als Països Catalans.(que dintre de no gaire si això no canvia radicalment seran els Catalans sense Països). Al Pais Basc el percentatge d'immigrants és només del 4'6%.
Les xifres que es desprenen de l'empadronament mostren que a Catalunya hi ha 1.138.427 persones amb nacionalitat extrangera. Aquesta xifra indica un increment, respecta a l'any passat de 166.000 persones. A més, totes les previsions assenyales que l''arrivada de nous immigrants no s'aturarà.
A principi d'abril, la consellera d'Acció Social i Ciutadania, de la Generalitat de Catalunya, CARME CAPDEVILAva presentar les bases pel Pacte Nacional per a la Immigració. La iniciativa és una de les peces clau de l'executiu tripartit. Els discursos “benintencionats” que presentaven la immigració com una oportunitat per a la diversitat cultural ha quedat sobrepassats per la realitat: una societat receptora que ha vist que els principals serveis socials de l'estat del benestar, com ara el sanitari, l'educatiu o l'assitencial patien un estrès i una davallada de la qüalitat arran de l'augment d'usuaris provinents de les noves onades migratories. Aquest és un pacte que es planteja amb vista als 20 anys. El pacte també pretén impulsar propostes per a fer les reformes legislatives oportunes en aquelles matèries en les quals la Generalitat no tingui compètència però que puguin ser determinants per a la integració de la immigració o per la cohesió social. Entre els principis amb que es regeixen aquesta iniciativa, hi ha el fet de considerar la immigració no pas com un problema sino com una realitat, com un fet estructural i definitori de la societat catalana actual.. Així mateix, hom vol arrivar a un model de convivència que es basi en l'equilibri entre “la valoració positiva de la diversitat” i elements cohesionadors, basats en una cultura pública comuna. Més (o menys?) enllà de cerca fórmules i accions per ordenar els fluxos migratoris, un dels eixos clau del Pacte Nacional per la Immigració és fixar la necessitat d'evitar la competència pels recursos públics. Per això parla de crear un servei universal d'acollida.(¿ per a tothom, potser? )
COM HO FAN AL QUEBEC (illa francòfona de 6 milions d'habitans en una mar anglosaxona)
“La integració lingüística és una forma de cohesió”
Alida Picocolo, directora general de Política Lingüística del Ministeri de la Immigració i de les Comunitats Culturals del Quebec.
Amb la nostra política migratoria ens hem centrat a buscar uns immigrants que puguin aportar alguna cosa a la nostra societat, amb un nivell formatiu que els permeti d'ingressar al nostre mercat laboral, amb ganes d'integrar-se a la societat quebequesa, que parlin francés o que tinguin facilitat per aprendre'n. I hem aconseguit un bon nivell d'integració, fins al punt que no es pot diferenciar un immigrant de segona generació d'un quebequès d'origen.
Tenim una política que ens permet de seleccionar els immigrants des del país d'origen. Un 80% d'aquest seleccionat provenen de països que bé, o són francófons o bé tenen una ámplia influència cultural francesa, com pot ser el Magrib el Líban o Haití. Aquesta selecció la fem mitjançant la informació que ens dona la persona que vol venir, la seva formació, la seva experiència professional, les seves aptituds, etc. Això es comprova, es mira que la seva professió correspongui a una demanda laboral al Quebec. Si tot és correcte, l'avisem que ha estat seleccionat i llavors ja pot venir amb tots els permisos en regla.. Nosaltres tenim plenes competències sobre els immigrants econòmics i el govern federal té l'obligació d'admetre tota la gent que hem seleccionat excepte si són un perill per a la salud o la seguretat nacional. La immigració és un eix estratègic, tant políticament com econòmicament i no es pot desatendre. EL nostre govern fa una planificació cada tres anys – amb consultes obertes a la societat civil i als experts –en que es decideix la quantitat i la tipòlogia de la immigració que es necessita, i això s'incorpora als processos de selecció.
També hem desenvolupat una àmplia política d'acollida que permet a tothom qui ho vol que qualsevol nouvingut tingui uns coneixements bàsics de la llengua en dues o tres setmanes. I que en només un any sigui capaç de fer funcionar tota la seva vida quotidiana en francès. Se cerca la integració lingüística com a forma de cohesió. Volem garantir el caràcter francòfon del Quebec però també utilitzar aquesta llengua com a mecanisme d'una cohesió social, equilibrada amb la diversitat. Si es vol evitar l'aïllament de l'immigrant i la formació de güetos, és imprescindible una política lingüística´potent”.
A ITALIA
AL mes de març de l'any passat el primer consell de ministres italià va aprovar tot un seguit de mesures a l'entorn de la immigració. La majoria dels canvis aprovats es consideran urgents, de manera que formaran part d'un decret llei que començarà a aplicar-se a partir del mes de julios. Com més aviat, millor.
Quan la llei entri en vigor els europeus que arrivin a Itàlia tindran un termini de noranta dies per trobar feina i un lloc on dormir. Si passat aquest temps no disposen dels recursos necessaris per a viure-hi en seran expulsats. Aquesta mesura es permesa per la UE, que l'aprovà durant el 2006. Els immigrants il.legals si cometen una pena dins Italia, a més de la que dicti el jutge més una tercera part, pel fet de ser clandestins. A la vegada els italians que donin feina o que lloguin pisos als extracomunitaris sense papers també seran castigats durament castigats. Ser clandestí és un delicte . No es qaue sigui un delicte que s'hagi de castigar amb la presó, sino que els immigrants sense papers seran tornats als seus països a través de centres de permanència temporal.
Expulsions selectives.
La ministra per a l'Igualtat d'Oportunitats, Mara Carfana, va anunciar que calia distinguir entre els immigrants-recursos i els immigrants- problemes. Els primers són els que el país necessita i els segons són els que sobren, és a dir, els que volen fer fora. També s'ha de distinguir els que venen al país a treballar i els que no” Marco Minniti del PD critica que l'expulsió no sigui automàtica, com passa a França. Perquè es col.lapsarà encara mes la justicia i els centres penitenciaris,Segons Gian Paolo Gobbo europarlamentari de la Unio per l'Europa de les Nacions i batlle de Treviso “Nosaltres creiem que la immigració és positiva quan és controlada. Però els clandestin que mentre busquen feina es mantenen com poden: amb treball en negre , situacions de tensió i models de vida plens de violència contra les dones i els menors. Desgraciadament venen d'etnies diferents que no tenen el nostre concepte de respecte per la persona. Els italians tenen por d'això i tenen por també, perquè si hi ha recessio econòmica, obviament els llocs de treball perillen.Nosaltres tenim una història, una llengua i una cultura mil.lenaries . I no volem ser homogeneïtzats. Sota una pretesa igualtat, es nega el dret humà a la propia identitat. Per això nosaltres reclamem de mantenir la nostra propia tradició. I reclamen infraestructures...No pot ser que no tinguem ni trens ni carreteres i, en canvi, vegem com aquest estat fa les carreteres on caminen les ovelles, com se sol dir És aquí on es produeix i aquí on ha de ser.
Però ja s'han fet sentir veus contraries i totes han estat espanyoles.La primera : Maria Teresa Fernández de la Vega i el ministre de Treball i Immigració, Celestino Corbacho que va dir que “Italia volia criminalitzar el diferent”. I el secretari d'estat espanyol per la UE Diego López Garrido ha demanat a Italia que “reflexioni. En vista d'aquesta reacció de les autoritats espanyoles, els polítics i els mitjans de comunicació italians s'han pres les acusacions com una veritable ofensa.
IMMIGRACIO
La Carme Català Els acords comercials privilegiatsl com per exemple, els permisos de pesca de les potentíssimes flotes espanyoles ( gallegues, basques, murcianes) per poder faenar en les aigues del Màrroc, en especial, i a les costes de molst altres paísos africants, podrien explicar perfectament la TEMERARIA política immigratoria que... ha portat que Espanya sigui el primer país de la UE en nombre d'immigrants, en xifres absolutes: població/immigrat i el segon en xifres relatives, després d'Alemanya; i a nivell internacional ocupem el SEGON LLOC, després dels EE.UU. creixement hagut en menys de 15 ANYS Però hi ha més. A les comisaries del mossos de Barcelona tenen fitxats en un catàleg MIL.LERS d'immigrats MULTIREINCIDENTS en robatoris i no pasa absolutament res. Fins que passi, els turistes se sentin amenaçats i deixin de venir i sense ells s'ensorri, després de la industria del "totxo" la segona en importància, en aquest país.
Dels altres acords comercials "privilegiats"podriem considerar els de les grans multinacionalos espanyoles, REPSOL, TELEFÒNICA, SANTANDER, BBVA etc. etc, que els obtenen a canvi de la contrapartida de la pollítica immigratoria espanyola.(TEMERARIA) A Bolivia, quan l'Evo Morales va nacionalitzar l'explotació del petroli, amb forta presència de refineries de REPSOL, com que es van canviar els acords d'explotació i BENEFICI, al cap de poc mesos tots els bolivians eren els únics que necessitaven VISAT per entrar a Espanya.
Però quan algú apunta tímidament la vinculació entre una determinada immigració i delinqüència, ràpidament surt la "caverna mediàtica ""progresista"" per titllar d'heretgia xenòfova a tot aquell que s'atreveixi a dir res. Com també és un SECRET D'ESTAT D'ALT NIVELL afirmar que la immensa majoria d'immigrants els han "redirigit" als territoris dels Països Catalans, ja que a la resta, llevat de l'àrea metropolitana madrilenya, a penes ni han, encara que en nombre molt més inferior. Per acabar, una vegada més, som cornuts, immigració discriminatoriament repartida en contra nostre, que a banda dels evidents problemes de seguretat i robatoris constats, reclamen una despesa social important, la qual no es pot afrontar per l'expoli fiscal que patim i que obliga a la Generalitat a anar endeudant-se cada vegada més i més. Per qué hem de pagar, endeutant-nos, per una política immigratoria inadmissible en qualsevol país civilitzat? que ens empobreix, que ens disolveix, que ens amenaça (els delinqüents i les màfies internacionals) i que posa en perill una de les indústries més importants d'aquest país, la turística, que certament, tants mèrits té, però tan mal gestionat està, que ens porta pels camins del DESASTRE.
ESPANYA, amb les seves pràctiques "espanyoles" de gestionar-ho tot, ha estat a punt d'ensorrar l'Europa del euro. I encara no està clar si acabaran, amb tota la raó del món, donant-li la patada i treure'ns d'allà. Si el model de gestió espanyol, quasi ha ensorrat Europa, que no pasarà a Catalunya!!!
Però quan algú apunta tímidament la vinculació entre una determinada immigració i delinqüència, ràpidament surt la "caverna mediàtica ""progresista"" per titllar d'heretgia xenòfova a tot aquell que s'atreveixi a dir res. Com també és un SECRET D'ESTAT D'ALT NIVELL afirmar que la immensa majoria d'immigrants els han "redirigit" als territoris dels Països Catalans, ja que a la resta, llevat de l'àrea metropolitana madrilenya, a penes ni han, encara que en nombre molt més inferior. Per acabar, una vegada més, som cornuts, immigració discriminatoriament repartida en contra nostre, que a banda dels evidents problemes de seguretat i robatoris constats, reclamen una despesa social important, la qual no es pot afrontar per l'expoli fiscal que patim i que obliga a la Generalitat a anar endeudant-se cada vegada més i més. Per qué hem de pagar, endeutant-nos, per una política immigratoria inadmissible en qualsevol país civilitzat? que ens empobreix, que ens disolveix, que ens amenaça (els delinqüents i les màfies internacionals) i que posa en perill una de les indústries més importants d'aquest país, la turística, que certament, tants mèrits té, però tan mal gestionat està, que ens porta pels camins del DESASTRE.
ESPANYA, amb les seves pràctiques "espanyoles" de gestionar-ho tot, ha estat a punt d'ensorrar l'Europa del euro. I encara no està clar si acabaran, amb tota la raó del món, donant-li la patada i treure'ns d'allà. Si el model de gestió espanyol, quasi ha ensorrat Europa, que no pasarà a Catalunya!!!
dimecres, 15 de setembre del 2010
NEVA DINS EL VIDRE: MOSSÈN DALMAU
NEVA DINS EL VIDRE: MOSSÈN DALMAU: "CATALUNYA ÉS UNA NACIÓ MILITARMENT OCUPADA, POLÍTICAMENT SOTMESA, ECONÒMICAMENT ESPOLIADA, LINGÜÍSTICAMENT SUBSTITUÏDA, IDEOLÒGICAMENT COL..."
Etiquetes de comentaris:
personatges històrics-nacionalistes
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
