Corporativisme
Publicat per eudaldc 18:28 | Permalink Enllaç permanent | Comments Comentaris (2) | Articles Mundo
Feia temps que volia parlar d’aquesta patologia que ha envaït la societat fent-la cada vegada més cega i fragmentada: el corporativisme. Els interessos que abans havien estat de classe, ara moltes vegades es transformen es estratègies petites de sectors molt concrets de població que treballen en una determinada empresa o corporació, sense visió universal.
Ara ens adonem que els interessos econòmics de una minoria de corporacions de la construcció, energies, alimentació, química, metal·lúrgia, farmacèutica, informàtica etc, són les que, a través del capital financer, manen que cal fer als governs.
La base, els treballadors, els sectors populars i classes mitjanes estem atrapades en aquesta dinàmica diabòlica. És un cercle viciós que en comptes de combatre’l, units i unificats, ho fem per sectors i de manera corporativa, i moltes vegades a través de sindicats.
Amb la fragmentació, aquestes minories que controlen el poder poden articular els seus processos d’acumulació, utilitzant-lo contra les majories socials poc organitzades que no fan res.
La manca de consciència de classe, però també d’espècie, ens fa fràgils davant de les minories que manipulen la realitat fent-nos sentir alienats dels processos bàsics d’acumulació d’informació i coneixement, per tal de donar respostes coherents a les situacions estructurals que ens venen donades per aquest sistema injust.
La fragmentació i el corporativisme s’instal·la en la societat de manera que les visions holístiques acaben essent idealismes i no serveixen per transformar la realitat en benefici de tots els humans. Ens cal un missatge coherent, d’esperança, que ens acosti a tots a una visió planetària, des de la base social i no des de l’arbitrarietat d’estats i corporacions.
És quelcom que hem de fer des de la societat civil i utilitzant les xarxes de coneixement i d’acció que la revolució científica i tècnica ens ha posat a la nostra disposició, ja que la seva socialització ens ha donat la possibilitat d’estar informats i comunicats de manera permanent. Hem d’aprofitar aquests mitjans per fer-ne circular les nostres idees.
Com és que no hem tinguem prou amb al que en altres moments ens sobrava per a l’organització contra la injustícia? Com és que havent abastat més coneixement, més cultura, no estem construint una manera més equilibrada i justa de viure i de deixar viure? Està clar que cal revisar què fem, i treballar conscientment per tal de dirigir-nos al nostre objectiu planetari i d’espècie, no només de classe.
Aquest article va ser publicat per primer cop al diari El Mundo el juny de 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada