ELS PAÏSOS CATALANS LÍDERS EN IMMIGRACIÓ

Amb les xifres a la mà, els Països Catalans es troben en les primeres posicions en percentatge de població immigrada, amb un 14,4% de població extrangera. Pràcticament 1.900.000 persones. Aquest són el resultat de l'informe Catalunya, líders en immigració, coordinat pel sociòleg JORDI SÁNCHEZ, per encàrreg del Centre d'Estudis de Temes Contemporanis de la Generalitat de Catalunya.

L'estudi remarca especialment que el fenomen migratori s'ha esdevingut aquí de forma molt més brusca * que no pas en uns altres països europeusi que en només 10 anys la proporció d'immigrants ja supera les de Flandes o Àustria, per bé que una dècada enrere era molt per sota.

Per territoris, es detanquen amb més percentatge les Illes Balerars -18'4%-- seguides del País Valencià –14,90% -- i el Principat –13'49%. Però aquestes dades tenen en compte tota la població extrangera, que en el cas de les Illes i el País Valencià inclou un gruix important de gent provinent de la Unió Europea., tanmateix segons la Generalitat valenciana, aquests darrers 8 anys la població immigrada ha pujat un 369% . I a les Illes el 45% de la població és de fora.

Els extracomunitaris, en canvi, son majoria abassegadora a Catalunya. JORDI SÁNCHEZ aposta pel reconeixement de la ciutadania basada en la residència més que no pas en uns altres aspectes. Tant per a JORDI SÁNCHEZ com per a ORIOL AMORÓS, secretari d'Immigració de la Generalitat de Catalunya a l'hora de definir LA NACIÓ QUE SEREM* implica una doble dificultat, perquè no podem fixar una política migratoria propia.

Igualment valora negativament la DIRECTIVA DE RETORN acordada l'estiu passat al Parlament eruropeu, per tal d'armonitzar les polítiques migratories, on queden regulats una sèrie de procediments de repatriació, d'expulsió d'indocumentats. El sr. AMORÓS creu que respon a un enfocament equivocat de la qüestió. “ Europa encara pensa amb la idea del retorn, i aquest és un vell error que hauríem de superar”, perquè molt pocs d'aquest procesos migratoris són reversibles”.

A més, amb decisions com aquesta “Europa perd la seva riquesa ètica, que és una de les grans virtuts” i, per tant, és un “pas endarrere”*.”De fet la Directiva és un marc de màxims, però les legislacions, com l'espanyola, que són més lleus no tenen l'obligació d'endurir-se” ( i per això immensa majoria d' immigranst que volen accedir a Europa de forma ilegal saben que el camí més fàcil, potser l'únic camí és Espanya, i Espanya els repatria majoritariament als Països Catalans.(que dintre de no gaire si això no canvia radicalment seran els Catalans sense Països). Al Pais Basc el percentatge d'immigrants és només del 4'6%.

Les xifres que es desprenen de l'empadronament mostren que a Catalunya hi ha 1.138.427 persones amb nacionalitat extrangera. Aquesta xifra indica un increment, respecta a l'any passat de 166.000 persones. A més, totes les previsions assenyales que l''arrivada de nous immigrants no s'aturarà.

A principi d'abril, la consellera d'Acció Social i Ciutadania, de la Generalitat de Catalunya, CARME CAPDEVILAva presentar les bases pel Pacte Nacional per a la Immigració. La iniciativa és una de les peces clau de l'executiu tripartit. Els discursos “benintencionats” que presentaven la immigració com una oportunitat per a la diversitat cultural ha quedat sobrepassats per la realitat: una societat receptora que ha vist que els principals serveis socials de l'estat del benestar, com ara el sanitari, l'educatiu o l'assitencial patien un estrès i una davallada de la qüalitat arran de l'augment d'usuaris provinents de les noves onades migratories. Aquest és un pacte que es planteja amb vista als 20 anys. El pacte també pretén impulsar propostes per a fer les reformes legislatives oportunes en aquelles matèries en les quals la Generalitat no tingui compètència però que puguin ser determinants per a la integració de la immigració o per la cohesió social. Entre els principis amb que es regeixen aquesta iniciativa, hi ha el fet de considerar la immigració no pas com un problema sino com una realitat, com un fet estructural i definitori de la societat catalana actual.. Així mateix, hom vol arrivar a un model de convivència que es basi en l'equilibri entre “la valoració positiva de la diversitat” i elements cohesionadors, basats en una cultura pública comuna. Més (o menys?) enllà de cerca fórmules i accions per ordenar els fluxos migratoris, un dels eixos clau del Pacte Nacional per la Immigració és fixar la necessitat d'evitar la competència pels recursos públics. Per això parla de crear un servei universal d'acollida.(¿ per a tothom, potser? )

COM HO FAN AL QUEBEC (illa francòfona de 6 milions d'habitans en una mar anglosaxona)

“La integració lingüística és una forma de cohesió”

Alida Picocolo, directora general de Política Lingüística del Ministeri de la Immigració i de les Comunitats Culturals del Quebec.

Amb la nostra política migratoria ens hem centrat a buscar uns immigrants que puguin aportar alguna cosa a la nostra societat, amb un nivell formatiu que els permeti d'ingressar al nostre mercat laboral, amb ganes d'integrar-se a la societat quebequesa, que parlin francés o que tinguin facilitat per aprendre'n. I hem aconseguit un bon nivell d'integració, fins al punt que no es pot diferenciar un immigrant de segona generació d'un quebequès d'origen.

Tenim una política que ens permet de seleccionar els immigrants des del país d'origen. Un 80% d'aquest seleccionat provenen de països que bé, o són francófons o bé tenen una ámplia influència cultural francesa, com pot ser el Magrib el Líban o Haití. Aquesta selecció la fem mitjançant la informació que ens dona la persona que vol venir, la seva formació, la seva experiència professional, les seves aptituds, etc. Això es comprova, es mira que la seva professió correspongui a una demanda laboral al Quebec. Si tot és correcte, l'avisem que ha estat seleccionat i llavors ja pot venir amb tots els permisos en regla.. Nosaltres tenim plenes competències sobre els immigrants econòmics i el govern federal té l'obligació d'admetre tota la gent que hem seleccionat excepte si són un perill per a la salud o la seguretat nacional. La immigració és un eix estratègic, tant políticament com econòmicament i no es pot desatendre. EL nostre govern fa una planificació cada tres anys – amb consultes obertes a la societat civil i als experts –en que es decideix la quantitat i la tipòlogia de la immigració que es necessita, i això s'incorpora als processos de selecció.

També hem desenvolupat una àmplia política d'acollida que permet a tothom qui ho vol que qualsevol nouvingut tingui uns coneixements bàsics de la llengua en dues o tres setmanes. I que en només un any sigui capaç de fer funcionar tota la seva vida quotidiana en francès. Se cerca la integració lingüística com a forma de cohesió. Volem garantir el caràcter francòfon del Quebec però també utilitzar aquesta llengua com a mecanisme d'una cohesió social, equilibrada amb la diversitat. Si es vol evitar l'aïllament de l'immigrant i la formació de güetos, és imprescindible una política lingüística´potent”.

A ITALIA

AL mes de març de l'any passat el primer consell de ministres italià va aprovar tot un seguit de mesures a l'entorn de la immigració. La majoria dels canvis aprovats es consideran urgents, de manera que formaran part d'un decret llei que començarà a aplicar-se a partir del mes de julios. Com més aviat, millor.

Quan la llei entri en vigor els europeus que arrivin a Itàlia tindran un termini de noranta dies per trobar feina i un lloc on dormir. Si passat aquest temps no disposen dels recursos necessaris per a viure-hi en seran expulsats. Aquesta mesura es permesa per la UE, que l'aprovà durant el 2006. Els immigrants il.legals si cometen una pena dins Italia, a més de la que dicti el jutge més una tercera part, pel fet de ser clandestins. A la vegada els italians que donin feina o que lloguin pisos als extracomunitaris sense papers també seran castigats durament castigats. Ser clandestí és un delicte . No es qaue sigui un delicte que s'hagi de castigar amb la presó, sino que els immigrants sense papers seran tornats als seus països a través de centres de permanència temporal.

Expulsions selectives.

La ministra per a l'Igualtat d'Oportunitats, Mara Carfana, va anunciar que calia distinguir entre els immigrants-recursos i els immigrants- problemes. Els primers són els que el país necessita i els segons són els que sobren, és a dir, els que volen fer fora. També s'ha de distinguir els que venen al país a treballar i els que no” Marco Minniti del PD critica que l'expulsió no sigui automàtica, com passa a França. Perquè es col.lapsarà encara mes la justicia i els centres penitenciaris,Segons Gian Paolo Gobbo europarlamentari de la Unio per l'Europa de les Nacions i batlle de Treviso “Nosaltres creiem que la immigració és positiva quan és controlada. Però els clandestin que mentre busquen feina es mantenen com poden: amb treball en negre , situacions de tensió i models de vida plens de violència contra les dones i els menors. Desgraciadament venen d'etnies diferents que no tenen el nostre concepte de respecte per la persona. Els italians tenen por d'això i tenen por també, perquè si hi ha recessio econòmica, obviament els llocs de treball perillen.Nosaltres tenim una història, una llengua i una cultura mil.lenaries . I no volem ser homogeneïtzats. Sota una pretesa igualtat, es nega el dret humà a la propia identitat. Per això nosaltres reclamem de mantenir la nostra propia tradició. I reclamen infraestructures...No pot ser que no tinguem ni trens ni carreteres i, en canvi, vegem com aquest estat fa les carreteres on caminen les ovelles, com se sol dir És aquí on es produeix i aquí on ha de ser.

Però ja s'han fet sentir veus contraries i totes han estat espanyoles.La primera : Maria Teresa Fernández de la Vega i el ministre de Treball i Immigració, Celestino Corbacho que va dir que “Italia volia criminalitzar el diferent”. I el secretari d'estat espanyol per la UE Diego López Garrido ha demanat a Italia que “reflexioni. En vista d'aquesta reacció de les autoritats espanyoles, els polítics i els mitjans de comunicació italians s'han pres les acusacions com una veritable ofensa.